EL MEU PRIMER PREMI

Avui és el segon dia que actualitzo sense recepta.
El primer dia va ser per una bona causa: el meu viatge a Brussel·les.
Avui és millor!

És cert que el meu blog, com ja he dit en varies ocasions, és d’una aficionada qualsevol a la que li costa la cuina en general (en especial la presentació) i que a més a més no es massa bona amb les fotos (ni massa original). Però tot i això, m’hi esforço i intento tirar endavant aquest blog que em dona un temps de desconecció de la meva esbojarrada vida diària, molt apreciat en aquests moments.

Així que, que vingui algú que no et coneix de res, i que podria perfectament ignorar-te a valorar que et passis pel seu blog, més que il·lusió (que me’n fa molta!!!) em dona una empenta endavant en aquest projecte, m’anima i amb dona una onada d’autoconfiança que és digne d’agrair.

Bé dons, com sempre ja he escrit més del que volia així que passaré a contestar les preguntes que, per cert, a mi m’ha fet molta il·lusió de contestar.

1) Tu meta para el 2012

Objectius? molts. D’entre els quals està no rendirme en l’intent i continuar amb aquest blog. Sóc una persona exigent i perfeccionista i això em porta a voler-me millor constantment, vull dir amb això que la meva vida està plena d’objectius.
Meta? Una. Ara ja només una. Dons me’n he adonat que si vols menjar-te el món, el mon se’t acaba menjant a tu. Així que opto per una filosofia un pel més tranquil·la i que va de graó en graó.
La meva meta és acabar els meus estudis. Acabar la llicenciatura aquest any i ser lliure per fixar-me una nova meta. Més difícil i més llarga, però lliure al cap i a la fí (és que són uns quants anyets ja!).

2) ¿Qué es lo que te hace más feliz?

L’olor de cafè al matí, el fred que em pica a la cara quan vaig a buscar el cotxe a quars de vuit del matí, la gespa de la universitat, el sol que em fa tancar els ulls mentre espero que sigui l’hora d’entrar a treballar...
Són una enamorada de la vida, i em fa feliç qualsevol petita cosa que em recordi que continuo viva.

3) Regalo recibido que te causó sorpresa

Una piruleta vermella en forma de cor que em va regalar el meu novio el primer dia que em va vindre a buscar a la Universitat. Feia molt poc que estàvem junts.

4) Plato preferido
Uuuui, que difícil! Amb el que m’agrada a mi menjar!

Però tinc debilitat per les amanides i pels plats que estiguin fets a base de formatge!

5) Algo que te sacó de quicio y te entristeció el año pasado
Que gent que en teoria m’ha de fer costat no valori el que faig i molt menys el meu esforç. 

6) Objetivo del 2012 que no cumpliste en el 2011
Pintar la meva habitació!!! Sóc un desastre!

7) Un motivo de agradecimiento

Evidentment podria agraïr moltes coses, però és just que dediqui el meu agariment a tots aquells que en algun moment s’han passat pel meu blog, o m’hi ha deixat un comentari.
I molt especialment li agraeixo a la Laura, que m’ha comentat moltíssim i s’ha convertit en la meva espècie de mentora en tot això del blog.
A més a més, li agraeixo que tingui un blog de cuina  on sumes menjar deliciós sense sumar calories.

Per acabar, trono a donar les gràies a la Laura de queteapetecehoy (http://queteapetecehoy.blogspot.com.es/), primera per haver pensat en mi a l’hora de donar el premi, i segon pel seu blog, per les receptes que m’inspiren, per seguir el meu blog, etc.

Moltes gràcies Laura! (si no tinguessis ja aquest premi te'l donaria a tu1)

Per últim últim, em toca dir alguns blogs (segon tinc entès són 10) a qui donar el premi. Jo només en posaré un, perquè tot i que és veritat que hi ha molts blogs que segueixo i que m'inspiren (per exemple el de l'Angi o l'Exquisit), acabo de començar i no tinc massa seguidors ni massa comentaris, ni comento a massa gent. Així que un dels blogs pels que em passo sovint i que em consta que al menys un cop s'ha passat pel meu és el següent:
María's Recipe Book

Una abraçada!!!